cuadretàre , vrb Definitzione
fàere o ispartzire a cuadretedhos
Sinònimos e contràrios
acuadrigliare
Tradutziones
Frantzesu
quadriller
Ingresu
to divide into squares
Ispagnolu
cuadricular,
recuadrar
Italianu
quadrettare
Tedescu
karieren.
derramài, derramàre , vrb: terramare Definitzione
pèrdere; betare, giare a meda e a ispainadura (nau mescamente de sàmbene o de làgrimas) po calecunu iscopu / d. sa vida pro ccn., pro carchi cosa = donai sa vida
Sinònimos e contràrios
besciare,
gessai,
sderramai
/
spratziri
Frases
derramas de totus is venas sànguni innocenti ◊ làgrimas no mi balet derramare ◊ nos portant a risu e a coglionu derramendhe sa salude pro nudha!
2.
s’ollu chi si untat a su cunfirmau sinnificat sa gràtzia chi si derramat in s’ànima sua ◊ ses sole chi at derramadu sa lughe de su Signore! ◊ derramas benefíssios a sos pecadores
Ètimu
spn.
Tradutziones
Frantzesu
verser,
prodiguer,
échelonner
Ingresu
to shed,
to lavish,
to divide by instalments
Ispagnolu
derramar,
verter,
ratear
Italianu
versare,
effóndere,
profóndere,
rateizzare
Tedescu
vergießen,
verschwenden,
in Raten einteilen.
dividíre, dividíri , vrb Definitzione
segare a cantos, a orrugos, fàere is partes, iscumpartire in genias; iscrobare, istagiare duos chi si brigant / dividire in (duos, deghe, chentu e àteru) = fàere duas, deghe, chentu o prus partes oguales
Sinònimos e contràrios
addesumare,
cumpaltire,
ispartzire,
paltire,
spratziri
Frases
dae candho su monte ant divididu sa rughe a nois ant postu a pala ◊ apo dividiu custos frores segundhu s’ocasione chi dhos cantaiant
2.
is duas si furint aungadas e ispilidas… dhas iat dividias unu carabbinieri
Ètimu
spn.
dividir
Tradutziones
Frantzesu
partager
Ingresu
to divide
Ispagnolu
compartir
Italianu
divìdere
Tedescu
teilen.
isperrài , vrb: isperrare,
sperrai Definitzione
segare, fàere a perras (o fintzes a fitas), in duas o in medas partes si donniuna si sighit a isperrare
Sinònimos e contràrios
sperraciae
/
ispartzire,
paltire
Frases
sonos de fàghere trèmere chelu e terra ch'isperraiant su coro in mesu in mesu ◊ s'isperrat sa linna tropu russa ◊ su cifraxu, a bortas, s’isperrat po fai pistocu o po si dhu papai cun ollu o cun ladru
2.
sa pilladra si faet de pira matzi niedha isperrada e sicada in su sole
Ètimu
srd.
Tradutziones
Frantzesu
fendre,
couper,
scinder
Ingresu
to cleave,
to divide
Ispagnolu
hender
Italianu
spaccare,
scìndere
Tedescu
spalten.
loturizài , vrb Definitzione
ispartzire unu terrenu a lotos, in parte
Tradutziones
Frantzesu
lotir
Ingresu
to divide into lots (land)
Ispagnolu
parcelar,
dividir en lotes
Italianu
lottizzare
Tedescu
parzellieren.
sceberài, sceberàri , vrb: scioberai,
sebarai,
seberai,
seberare,
seperare,
severare Definitzione
pigare e pònnere a parte, abbandha una cosa de un'àtera; pigare su bonu, su méngius e lassare su malu, su peus, su metzanu, pigare ccn. cosa precisa chi torrat paris cun calecunu critériu, sa chi andhat bene a un'iscopu, o fintzes arregollendho de mesu de àteras; foedhandho de frores o de matas de frutuàriu, iscúdere o lassare andhare su frore e ingendrare su frutu, chi deasi si cumènciat a bíere / seberai/-are bijos, angionis, crabitos = pònnere abbandha dae sas mamas pro no che lis súere su late
Sinònimos e contràrios
asseperare,
chirrare,
isceberai,
iscedhai,
iscerai,
istagiai
/
acorruntzulare
| ctr.
ammasturai,
meschiare
Frases
seis prontus a sceberai s'arritzu in su cossu, ma nc'ingurteis unu cammellu intreu! ◊ po issa no nc'est calidadi de seberai, no sèberat ratza, mannus o pitius ◊ candu passais in mesu de is froris seberai is peis po no ndi apetigai
2.
as seberadu bene, cojendhe: as leadu una prendha de fémina! ◊ si at seberadu su menzus fiadu dae mesu de s'ama ◊ mi tiro unu frore: in mesu de sos chentu che sèbero s'orrosa… ◊ sciobera sciobera, su peus nd'iscerat ◊ cussa cosa est totu amméschiu: ndhe cheret seberada sa parte bona e frundhida sa mala ◊ ti ponzo a severare in mesu de duos coros: su chi cheres ti lea! ◊ est bellu, severadu che ispiga de trigu
3.
sa cariasa, sa pira, su frutuàriu como est totu seberendhe ◊ su fiore chi zughiat, s'àrbure, l'at seberadu totu ◊ s'àchina est seperendhe ◊ in su pàltinu nou sa ua est severendhe…
Sambenados e Provèrbios
prb:
a cuadhu donau no scioberis piu
Ètimu
ltn.
seperare
Tradutziones
Frantzesu
séparer,
choisir,
nouer (bot.)
Ingresu
to divide,
to select,
to set
Ispagnolu
elegir,
seleccionar,
transformarse el ovario en fruto
Italianu
separare,
scégliere,
selezionare,
allegare (détto di piante)
Tedescu
trennen,
wählen,
auswählen,
ansetzen (Bot.).
spartíri , vrb: ispartzire*,
spartziri,
spraciri,
spratziri Definitzione
fàere is partes, segare una cosa in partes oguales, fàere a orrugos, a bículos; si narat fintzes in su sensu de s'ispainare, de essire o andhare in su logu
Sinònimos e contràrios
addesumare,
cumpaltire,
dividire,
paltire,
scumpartziri
/
arrogai
/
istèrrere,
ispàlghere
Maneras de nàrrere
csn:
spraciri sa linna = isperrare, bogare sa linna; est ispartendu s'ària = est iscrarindhe, ispalatendhe
3.
a su chitzi as a cantai e sa boxi tua si at a spratziri in dogna baga de s'olioni (S.Chiappori)
Tradutziones
Frantzesu
partager
Ingresu
to divide
Ispagnolu
dividir,
partir
Italianu
divìdere
Tedescu
teilen.